miércoles, 26 de noviembre de 2014

Colors al racó de lògica-matemàtica





A Internet hi ha un munt d'idees cassolanes per a confegir i utilitzar a l'aula. Una que m'ha paregut molt interessant la vaig trobar gràcies a Pinterest, concretament, a aquest bloc: mi mochila de recursos.

Consisteix en unes peces quadrades, que podéu fer de cartolina, paper plastificat, gomaeva... (jo les he fet de gomaeva, perqué són més vistoses i agradables al tacte) de quatre colors bàsics (però es poden fer de més colors, per tal d'afegir dificultat).
L'activitat consisteix en imitar la distribució de colors de les targetes plastificades a una quadrícula en blanc. Hi ha divereses quadrícules (amb quatre, sis o més quadrats).

Altra opció és la contrària: inventar-se una composició a la quadrícula i després copiar-la en paper, pintant els quadrats blancs.

Amb aquest material treballem la discriminació visual ,la orientació espacial i la psicomotricitat fina, però a més, podem jugar a fer classicacions, seriacions, treballar la noció de quantitat, fer composicions lliures i creatives...

Es tracta d'un recurs econòmic, polivalent i molt atractiu per als xiquets i xiquetes.





lunes, 24 de noviembre de 2014

Pinterest



Vos deixe l'enllaç al meu Pinterest. Aquesta aplicació ha sigut tot un descobriment per a mi. Poder tindre al teu abast un munt de recursos i organitzar-los segons els teus interesos.
Senzillament addictiu!

El meu Pinterest

domingo, 23 de noviembre de 2014

Fulles de tardor



Després d'un mes d'octubre de calor, a la fi ha arribat la tardor a l'escola. Per celebrar-ho hem fet aquesta composició.
Primer contarem el conte de "La fulla que volia volar". Podeu descarregar-lo ací , al bloc "Qué hacemos hoy en el cole.

Després de sentir el conte jugarem amb els colors de la tardor en una cartolina blanca. Als xiquets els encanta barrejar els color amb els pinzells. 
Per últim enganxarem una fulla blanca al paper pintat, la protagonista del conte. Ens ha servit per decorar la classe amb els càlids colors d'aquesta estació. 


martes, 18 de noviembre de 2014

Quadernets, llibres, editorials...



De vegades, una no treballa del tot com voldria fer-ho. Les mestres que, per desgràcia, canvièu d'escola sovint segur que vos sentireu identificades amb mi.
Hi ha moltes coses que influeixen: els equips docents, els equips directius, l'horari dels especialistes, étc... però hui volia fer una reflexió sobre l'ús dels materials editorials, és a dir, dels quadernets, dels mètodes, de les tedioses maletes que utilitzem a les escoles.

Són llamatives, vistoses, en tot moment està clar el que s'ha de fer, ens faciliten la programació didàctica del curs, les fitxes dels alumnes són en color, a més a més tenen contes, material per a l'aula, recursos digitals i un munt d'avantatges motivadors. Però... cada vegada més, jo em sento nyugada, esclava dels llibres, pressionada per omplir totes eixes fitxes (que són una quantitat immensa), ja que les famílies les han comprades i no pots deixar-les a banda i dedicar el temps a les coses que veritablement importen.

I, és una contradicció. Perquè tu saps que els xiquets aprenen a parlar parlant, que aprenen els números contant, que aprenen a viure vivint, que aprenen a dibuixar dibuixant, que aprenen... jugant... i ahi els tens, seguts a les cadiretes omplint fitxes a tota hora, fitxes, a més, disenyades per un equip editorial que no coneix als teus alumnes, els seus interesos, les seues peculiaritats...

I mentres omplim fitxes no hi ha temps moltes vegades per seure tranquilament a l'estora, contar contes, jugar per racons, fer tallers, eixir al pati a agafar fulles i contar pedretes, disfressar-se, fer endevinalles, gaudir de tantes coses a l'aula...

Si, és una contradicció, anem a contrarellotge, i el material que hauria de facilitar-nos la tasca ens la fa més dificil, restant temps al veritable temps d'aprenentatge.
Així que, de vegades, una no treballa del tot como voldria fer-ho. I ha de buscar dins de l'horari, cada vegada més omplit d'especialitats i hores perdudes, xicotets espais per a que els xiquets juguen, manipulen, descobreixen, aprenen...

Però, gairebé, eixos xicotets moments fan que continues buscant raconets màgics on l'aprenentatge sorgix de veres i fan que no oblides en quina direcció has de caminar com a mestres d'Educació Infantil.

domingo, 16 de noviembre de 2014

El número de hoy





He confeccionat aquest material per a treballar el número com una rutina a l'assamblea diaria.
Es tria un número, en principi estem treballant a quatre anys fins al dèu, però es pot anar ampliant.
S'anomena el número, i a la tira numérica s'identifica quin és el número que va abans i quin número va darrere. Després es busca la targeta amb la seua quantitat corresponent, així com la seua paraula escrita.
A més, fem la grafia del número.

Altres activitats que fem a partir d'aquesta rutina són:

- Fer tantes palmades com ens indica el número.
- L'encarregat fica de peu a l'assamblea a la quantitat de xiquets
- Portar la quantitat corresponent d'objectes (contes, peces de construcció, llapissos...)
- Dir la poesia del número.

Després, juguem al cocodril que es menja al número més gran. Comparem quantitats i anem introduïnt als xiquets al llenguatge matemàtic (major, menor e igual).

Als xiquets i les xiquetes els agrada molt aquesta activitat. Jugant, aprenem els números cada dia.

Espere que vos agrade a vosaltres també!

Per a descarregar el material  ací


Butxaques de mestra


A les nostres butxaques... retalls de somnis, pedretes precioses, fulletes i flors, besets màgics que esborren les llàgrimes, trossets de llapissos que s'amaguen per a descansar després de ballar i jugar a les manetes xicotetes dels xiquets de la classe... Joguines perdudes, retalls de papers i alguna que altra boleta de plastilina que ha perdut el seu color.

També hi ha somnis i esforç, treball, de vegades cansanci, però sempre il.lusió... abraços i paraules, i tot l'amor de les personetes que creixen, juguen i aprenen al nostre voltant.

Aquestes són les meues butxaques, butxaques de mestra, que vull compartir amb vosaltres. Perqué encara hi queda molt espai per plenar, per avançar, per mostrar, per aprendre.